En un turó de comarques, un diumenge de primavera a mitja tarda.
-Així doncs, ets fill i hereu, eh?
-Si, secsi señorita! D'un gran imperi! Una franquícia enorme de videoclubs-hamburgueseria!
-Videoclub-hamburgueseria???
-Si, va ser una idea del meu rebesavi. Van en pack: Videoclip + hamburguesa!
-És estúpid! Voldràs dir película!
-Ai si, sempre ho confonc! Toc, toc! Hay alguien ahí!? - diu mentre es dóna cops bastant violents a la testa...
-Igualment... i si no t'agraden les hamburgueses? No pots agafar només la película? O película + entrecot?
-No. Vés a un altre videoclub.
-No vull anar a cap puto videoclub!
-Has pensat mai que un videoclub hauria de ser un "club on anar a mirar pel.lícules"?
-No
(Sigh)
-I per cert -segueix ella- no em trolis. La idea no pot ser del teu rebesavi. No existien encara els videoclubs! - mentre li diu això, s'aturen a mig turó, i ella mira a l'horitzó, i li palpa lleument l'entrecuix amb tanta indiferència que ell casi es mor de plaer.
-Ja, és cert, però sempre havia volgut dir-ho. "He heredat un negoci del meu rebesavi" És trendy! -ara és ell qui li palpa l'entrecuix: li apreta lleugerament el cony, com si és llencés a càmera lenta per un tobogan en miniatura. A ella se li escapa un gemec quasi bé imperceptible...
-És una idea estúpida! T'odio!
Tot seguint fan l'amor per primera i última vegada.
