dilluns, 1 de desembre de 2014

Vull ser llibre!

-Es pot anar al pis de dalt?
-Si, és clar que si. Ara t'obrim el llum.

Pujo doncs a l'altell. En el meu bar preferit dels dilluns, el silenci és quasi bé senyorial, i hi pots anar a llegir o a escriure. Això, avui en dia, és mitja vida.

I és que és important adreçar una mica el timó, els dilluns, com si la rutina requerís d'una revisió setmanal. Avui, per exemple, he tornat l'alfombra al menjador, que a la tardor em fa de molsa i de coixí. Avui és això, i un altre dia serà dibuixar alguna fuga sense perspectiva, reiniciar un Excel, o fer un parell d'unfollows a la vida. Viva Zapata.

El tema és que després de treballar lo just, he anat a la biblioteca sense cap idea en concret, i em passa que mirar els lloms un per un és farragós i a la biblioteca em sento insegur i observat (com si buscar llibres sense motiu aparent fos propi d'un monstre). Així que he mirat una mica "sin vivir en mi" i escollint per intuició i amb la xorra, m'he topat amb la crònica d'un viatge amb tren pel Transsiberià, i me l'he llegit in situ en set minuNOMENO, que és broma! Ara torno al principi de la història.

Deia doncs que taciturn m'enfilo a l'altell, planto la bandera, suco un parell de micro-croissants al cafè'n llet, i em submergeixo en els prolègomens. Al cap d'uns minuts, lo típic: paro un momentet per buscar la cara de l'autor al google, torno a pista amb una finezza inigualable, demano un temps mort per consultar al Diec la paraula "espúria", i aprofito per sospirar varis enyors inconexos i contradictoris, tot molt 2014.

Seguidament, enllaço sense treva un parell de capítols més, una proesa avui dia inigualable, i la resta del bar s'aixeca a aplaudir i rebo un parell de peticions d'amistat a Linkedin. Internet, els smartphones, el google calendar, i les llistes de reproducció d'spotify, han convertit la meva capacitat de concentració en un cadàver irreconeixible que flota entre mils de desferres mentals en el Besós de l'inconscient col.lectiu.

(sospir oxigenat)

Quan s'acaba el fluxe, em rasco el cap i em dol, i intento recordar el què he llegit, amb desigual fortuna. Pago, i remonto el carrer principal encaputxat, dins d'un món fet a mida, esquivant-vos.
Almenys avui no plou.