dijous, 25 de setembre de 2014

No sóc pas de plom

Us semblarà insòlit, però us juro que portava dies pensant: Hi ha una lluna que em segueix. No ho vaig dir a ningú, és clar, perquè no vull que em tanquin. Una lluna només per a mi. I em seguia talment com un núvol d'aquells de còmic que feien ploure en un pam de terra. I em cantava i em deia coses. Per exemple, quan era negra nit i sortien monstrus de sota el llit, doncs em canviava de tema (?) i parlàvem de... què us diré jo ara... de la previsió climatològica a Sant Miquel del Fai, de la transició entre l'estrat físic i l'emocional de l'existència (¿), d'animals en zel, coses aixins. No sé.
A vegades jugavem de manera estúpida. Sé que és rar, aviam com us ho dic:

A vegades era la lluna qui jeia sobre l'asfalt i jo la recollia, exhausta.
No és pas invencible, la lluna.
I a vegades era jo que m'inflava com un globus, i ella em rescatava perquè m'agrada volar però de vegades m'agafa vèrtic i llavorens.



Collons! A vegades les filigranes eren talment un homenatge als Lakers del "Showtime": Contraatac de'n Magic i esmaixada elegant de'n Worthy. Mai la derrota havia sigut tan dolça.

Els enemics es rendien als seus peus. Jo vull morir així, és bastant honorable, nosé.

Al què anàvem: Un bon dia la lluna no va sortir. Macagum la puta! La crido, li canto. A vegades m'enfado, collons! No sóc pas de plom jo! On ets, lluna d'ulls clucs? Us juro per me puta vida que és com si m'haguéssin tret les puntes del dits. Sóc incapaç de tocar cel, i fotria el cap sota terra i mira, tu, a esperar que arribi l'Apocalipsi, o a que algú em trepani la memòria, perquè si us sóc sincer, a vegades em penso que ho he somiat, i ara la busco perquè encara estic en duerme-vela i necessito que algú em foti una bona llesca. O és que, collons, potser s'ha adormit, i cada nit, a dins del llit.

I en dies com avui recordo aquella cançó, que encara està per inventar, que diu algo així com:

"La lluna ben nova d'ulls clucs no arriba fins demà.
Sense ella dormo amb les mans fredes i l'estiu em fa mal
La seva influència especial fa que pugui volar, amb el cap ben alt

Tenia una estona morta i he buscat a Déu, amb un lot
He enfocat al cel i fàcilment em sentia devot 
de l'univers
tot-en-un, molt new-age"

I ara no recordo l'estribillo :/


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada