(Pfff. Torno a començar, perdoneu)
Posem per cas que t'escric. O m'escric. Si fa no fa és el mateix. La única diferència és que si m'escric no em llegeixes, però tot lo demés ho destil.lo igual, i l'alfombra es queda xopa, i les essències, efervesciències de la comunicació. (Un master que es fa a la Blanquerna) [WTF]
Però quan ja he acabat d'escriure, ho llegeixo en veu alta, i sona ridículament sinfònic.
Quan això passa, ho deixo a reposar uns dies, i quan (em) torno a escriure,
començo de nou i acabo fent aixins:
"M'escric. O t'escric. Posem per cas."
Etc...
 |
Link |
Cap comentari
ResponElimina