diumenge, 13 d’abril de 2014

La previsió del temps (Micro-clima)

La informació és la següent:

Ens passem els dies intentant agafar, apamar i encapsular la vida
(assenyala unes isòbares qualsevols)
La intentem verbalitzar, i la renyem molt fort quan es desvia un punt i coma.


Quan tenim fred, volem, egoistament, que ens abracin.

Després, passats els dies, ens despreciem potser una estona, i ens cau un (mal) llamp quan veiem que, oh, aquell racó de món que creiem secret i fet a mida està ple de turistes.
(marejada, marejol)

I a les nits, quan som a dins dels llits, refilem versets i cançonetes dolces per sentir-nos més aprop, ara dels uns, ara dels altres. Sempre intentant tornar a ser allò que suposadament vam ser i que creiem que era el súmmum de l'ordre i la delícia, tot en un. Potser bruts, potser despentinats, però sent la música en la dansa, sent la calma en el silenci.

Per últim, la gespa és molla: Ha arribat la primavera.
(I a dos dits dels teus llavis, me'n recordo de quan a les nits, a dins del llits...)



dilluns, 7 d’abril de 2014

Capsulitis: Alfombres a preu de saldo

No us menteixo: vinc de tastar un tros de cel en un acte simple. Agafar la bicicleta i observar.
Tots sabeu que la gent, per norma general, surt a inflar el compta-kilòmetres, a batre les seves pròpies marques. Al Cau, de petits, ens feien córrer com fills de puta, i jo protestava: volia gaudir del paisatge (i probablement estava cansat). És per això que ara que puc triar, hi vaig sol: Deixeu-me en pau. Vull poder aturar-me i treure'm la xorra per pixar de cara al vent. Vull poder xiular aquella música que us adorm com si fos una contrasenya innegociable a la fi del món. Vull poder aturar-me les vegades que faci falta per fer-me moltes fotos idiotes. Profundament idiotes.

-------------

Els nens no fumen. I et passes el dia rere aquell record tan dolç, un cigarret darrere l'altre.

-------------


-------------

Tota la tarda amunt i avall, aturant-me, rebuscant, sospirant per un món millor...

*segons després d'escriure això, un franctirador m'abat Oliba

-------------

Flashforward: Al meu enterrament, em dedico a saludar molt educadament a tots i cada un dels presents, amb gest afectat però sobri. I un tòpic rere l'altre, no paro de repartir joc d'una manera magistral. En Johan Cruyff estaria orgullós de mi...

-------------

Deixo passar els pensaments durant hores. He recuperat el superpoder del superolfacte, i no em cal gaire més. No voldria repetir-me, però el crepuscle d'avui és melangia, una alfombra de qualitat.
He trobat un lloc tovet i farcit de gespa per estirar-m'hi, i m'imagino que arribes i que ens masturbem mútuament en silenci, veient com la lluna s'arronsa i crepita de manera inexplicable (?) En acabar fumes i jo no t'acompanyo, però t'admiro i ressegueixo el teu perfil de Facebook amb gest mandrós: El públic aplaudeix l'aterratge de manera unànime.

-------------

A punt d'arribar a casa, ja de ple en la "civilització", practico el meu esport favorit.
Bordar molt fort a un gos que ídem. Els jutges em decreten vencedor per majoria absoluta.
Em sento feixista, però bé haig de sobreviure jo.

FI